dimecres, 13 de febrer del 2013

escultura en planxa

Us presento la meva primera escultura anomenada solitud que fa crítica a la devastació moral causada per la marginació social.

Ho represento amb una fitxa de trencaclosques que és sinònim de unió amb altres peces, les mans signifiquen els pares i la família i el cap doblega cap avall transmetent tristor i fent referència a la societat tant cruel que estem vivint i que cada cop va a més. En sí la fitxa representa una persona plorant amb un buit a dins que representa el dolor intern de la víctima. La tapo amb un marc on s'hi posa una fotografia la qual fa referència a la tapa que amaga el dolor però que només les persones estimades hi poden accedir.

M'agradaría que els que de debò els hi ha tocat aquesta peça comentèssin la seva opinió sobre les sensacions de la peça

gràcies per la vostra atenció!
Gerard Soler










1 comentari:

  1. Una escultura que representa una persona marginada socialment de forma injusta.
    Hi ha masses peces com aquestes rondant per fora del puzzle de la societat.
    Felicitats Gerard!

    ResponElimina